La crisi climàtica modificarà profundament el mapa de la demanda energètica a Catalunya durant les pròximes dècades. Segons la tesi doctoral defensada a la Universitat de Barcelona «Les necessitats de climatització a Catalunya per l'efecte del canvi climàtic», l'increment de les temperatures associat al canvi climàtic provocarà un augment generalitzat de les necessitats de refrigeració a tot el país, especialment a les zones litorals i urbanes, mentre que les necessitats de calefacció disminuiran progressivament, de forma més acusada a les comarques de muntanya i interiors. Aquesta evolució desigual planteja un repte de primer ordre per a la transició energètica, el disseny urbà i la gestió territorial.
La feina, elaborat per Xavier Balagué i dirigit pel catedràtic emèrit Javier Martín Vide i el professor Joan Albert López Bustins, del Departament de Geografia de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i vinculat a l'activitat del grup d'investigació Climate Change and Landscape Ecology, estudia, amb una aproximació innovadora, l'impacte del canvi climàtic sobre les necessitats energètiques a escala local.
Canvi climàtic
Als escenaris més pessimistes, el litoral i les Terres de Ponent podrien triplicar les necessitats de refrigeració actuals abans de finals de segle
La tesi parteix d'una anàlisi detallada de les necessitats actuals i futures de climatització a Catalunya (tant de calefacció com de refrigeració), utilitzant la variable graus-dia com a indicador clau. Aquesta metodologia permet convertir les temperatures diàries en dades energètiques concretes, aptes per a l'anàlisi territorial. Mitjançant un model estadístic de regressió múltiple combinat amb interpolació espacial, Balagué ha regionalitzat aquestes necessitats a escala municipal, tant per al període observat com per a escenaris de futur, segons diferents trajectòries d'emissions (SSP1 2.6, SSP2 4.5, SSP5 8.5, que són escenaris climàtics basats als camins socioeconòmics compartits —en anglès shared socioeconomic pathways—, que combinen hipòtesis de desenvolupament econòmic i emissions de gas d'efecte hivernacle: SSP1 2.6 és un escenari optimista amb emissions baixes, SSP2 4.5 és un escenari intermedi, i SSP5 8.5 és un escenari altament emissiu o pessimista).
L'estudi combina dades reals de més d'un centenar d'estacions meteorològiques del Servei Meteorològic de Catalunya amb models climàtics globals per simular l'evolució de la demanda energètica fins a l'any 2100. Les variables geogràfiques clau per entendre aquesta evolució són l'altitud, la latitud, el pendent i la distància respecte al mar.
El clima tendeix a escalfar-se per la qual cosa necessitarem més refrigeració i menys fonts de calor
Canvi climàtic
El Pirineu, al contrari, es mantindrà com a zona amb altes necessitats de calefacció, encara que també disminuiran.
Projeccions: més calor, menys freda
Els resultats mostren una tendència clara: a tots els escenaris, les necessitats de refrigeració (GAR, graus-dia de refrigeració, un índex que mesura la demanda d'energia per refrigerar els espais durant l'any) augmentaran significativament al llarg del segle, mentre que les de calefacció (GAC, graus-dia de calefacció, un índex que mesura la demanda d'energia per escalfar els espais durant l'any) experimentaran una reducció gradual. Als escenaris més pessimistes (SSP5 8.5), el litoral i les Terres de Ponent podrien triplicar les necessitats de refrigeració actuals abans de finals de segle. El Pirineu, al contrari, es mantindrà com a zona amb altes necessitats de calefacció, encara que també disminuiran.
El nostre territori s'escalfa de manera desigual. Saber on i com es transforma el clima és essencial per preparar-nos i adaptar-nos de manera eficaç
Aquesta dinàmica té implicacions directes en les polítiques públiques. El desequilibri energètic entre estiu i hivern, combinat amb l'augment de la humitat i de la temperatura de sensació, incrementarà la vulnerabilitat de les zones densament poblades. L'autor apunta: «El nostre territori s'escalfa de manera desigual. Saber on i com es transforma el clima és essencial per preparar-nos i adaptar-nos de manera eficaç».
El catedràtic emèrit de Geografia i director de la tesi, Javier Martín-Vide, explica: «L'excés de calor és el principal extrem meteorològic a què ens enfrontarem a Catalunya en les dècades següents, particularment gravi pel seu efecte negatiu en la salut de les persones grans que viu en condicions de pobresa energètica, sense aire condicionat».
Cap a una nova planificació territorial i energètica
La tesi conclou que és necessari incorporar aquestes projeccions climàtiques a la planificació energètica i urbana, i afavorir la rehabilitació energètica dels edificis, l'adaptació del parc residencial i el desenvolupament d'infraestructures pensades per al confort tèrmic. També suggereix que és necessari integrar els criteris climàtics en la normativa d'edificació i fomentar la sensibilització social respecte de l'impacte del canvi climàtic en l'ús quotidià de l'energia.
L'estudi és una contribució valuosa tant des del punt de vista científic com pràctic, i pot convertir-se en una eina per a administracions locals i entitats públiques o privades que vulguin anticipar escenaris i adaptar les seves polítiques a les condicions que marcaran el futur climàtic del país.
Xavier Balagué Boldú és informàtic, màster en Meteorologia i investigador en climatologia aplicada. La seva tesi doctoral l'ha tutoritzat el catedràtic Javier Martín Vide, una figura de referència en l'àmbit de la climatologia catalana, i s'ha desenvolupat en col·laboració amb el Climatology Group de la UB i el Servei Meteorològic de Catalunya. A més, l'autor ha combinat la investigació acadèmica amb l'activitat professional al sector ambiental i tecnològic.