Quan s'acosta la primavera i molts joves han de decidir el seu futur acadèmic i professional, sorgeixen notícies que intenten comparar els prop de 600 graus oficials universitaris de Catalunya. Es recorre a indicadors sobre ocupació i salaris dels graduats i graduades, notes de tall o, recentment, com en l'article “El rànquing dels graus amb més suspesos i més aprovats de Catalunya”, al nombre de crèdits aprovats i la taxa d'abandonament. Aquest article apunta que les enginyeries “frustren molts enginyers” perquè suspenen més que altres graus de facultats amb “una visió molt inclusiva” on gairebé tots els crèdits s'aproven a la primera.
No enganyem. Indicadors com la nota de tall o el percentatge de suspesos no mesuren la qualitat d'un grau universitari. La nota de tall és un reflex de l'oferta en relació amb la demanda, i qualsevol comparació basada en aquest indicador sense considerar el nombre de places disponibles del grau resulta capciosa. D'altra banda, comparar titulacions utilitzant el percentatge d'aprovats sense esmentar la nota de tall de la titulació en qüestió és pervers o, si més no, denota un absolut desconeixement del sistema educatiu. Aprovar tothom seria fàcil; suspendre tots també. La veritable qüestió és: què cal esperar d'un grau universitari de qualitat?
Proves de selectivitat
L'objectiu fonamental d'un bon grau d'enginyeria és garantir que l'estudiant adquireixi una base sòlida de coneixements, habilitats pràctiques, i competències analítiques que seran essencials per al seu desenvolupament professional. L'ensenyament universitari d'enginyeria també ha evolucionat per complementar la formació científica-tècnica amb resultats d'aprenentatge transversals en comunicació efectiva, treball en equip, sostenibilitat i compromís social. No obstant això, només una comprensió profunda del perquè de les coses permetrà als futurs enginyers i enginyeres aplicar aquests coneixements i desenvolupar solucions tecnològiques innovadores als grans reptes actuals i futurs de la societat.
En un món on pot caure en la falsa percepció que tot està disponible a la xarxa o que una intel·ligència artificial ho resol tot, el paper d'un professorat altament qualificat és clau. L'orientació acadèmica i la capacitat d'ajudar els estudiants a comprendre els fonaments del coneixement i desenvolupar l'esperit crític són imprescindibles. La universitat pública no és només una de transmissora de coneixement, sinó també una garantia de formació oberta i necessària en una societat en constant transformació.
L'objectiu fonamental d'un bon grau d'enginyeria és garantir que s'adquireixi una base sòlida de coneixements, habilitats pràctiques i competències analítiques que seran essencials per al seu desenvolupament professional
Un dels indicadors realment rellevants és la inserció laboral. En el cas de les enginyeries, els graduats i graduades de les escoles de Caminos, Canals i Ports, d'Industrials, i de Telecomunicacions de la Universitat Politècnica de Catalunya són altament demandats a tot arreu. Diversos estudis recents alerten sobre la falta d'enginyers i enginyeres. És fonamental afavorir unes condicions salarials competitives i evitar la fuga de talent. És necessari també, sumar esforços per incrementar la presència de dones en les enginyeries. Les joves no poden permetre's no ser protagonistes en el disseny de la tecnologia que, cada vegada més, conforma la nostra societat.
Com deia l'article esmentat, “algunes professions, com l'enginyeria, tenen un nivell de complexitat intrínsec més alt que d'altres”. Tot i això, el progrés tecnològic, econòmic i social d'un país depèn de comptar amb un nombre suficient de professionals amb aquest perfil, capaços d'afrontar els grans reptes amb solucions tecnològiques sostenibles.
En definitiva, hem de reflexionar sobre el país que volem i el talent que necessitem. No podem enganyar a la nostra joventut sobre què significa realment una formació de qualitat, perquè ells i elles són el nostre futur.