La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) se situa una vegada més en l'avantguarda de la innovació ambiental amb dues iniciatives complementàries que aposten per convertir els gasos residuals en matèries primes útils per a la indústria i la producció energètica. Aquests projectes, desenvolupats en col·laboració amb diversos centres d'investigació i administracions públiques, no només aborden de forma directa els reptes del canvi climàtic, sinó que també promouen un model d'economia circular en qui els residus es converteixen en oportunitats.
Transformar el CO₂ en biocompostos industrials
El primer d'aquests projectes se centra en una problemàtica ben coneguda: les emissions de diòxid de carboni (CO₂). Aquest gas, responsable en gran part de l'escalfament global, és normalment considerat un residu indesitjat. Tot i això, investigadors de la UAB han desenvolupat una nova metodologia que permet capturar aquest CO₂ i transformar-lo, mitjançant processos biotecnològics, en compostos d'interès per a la indústria química.
Biocompostos UAB
Aquest avenç es basa en la utilització de microorganismes que metabolitzen el CO₂ per generar productes útils com bioplàstics, solvents ecològics o precursors de fàrmacs. Aquesta estratègia permet, d'una banda, reduir la petjada de carboni dels sectors industrials emissors i, per un altre, generar productes d'alt valor comercial a partir d'una font abundant i fins a ara malgastada.
L'enfocament biotecnològic es presenta com una alternativa prometedora a les tecnologies de captura i emmagatzemament de carboni (CCS), ja que a més de fixar el CO₂, el converteix en productes que poden entrar novament a la cadena de valor.
El biogàs és una barreja de gasos –principalment metà i diòxid de carboni– generats per la descomposició anaeròbia de la matèria orgànica als abocadors.
Biogàs: energia renovable des dels residus
El segon projecte reforça aquesta visió d'avaluació ambiental des d'un altre angle. En col·laboració amb l'Agència de Residus de Catalunya, la UAB ha iniciat l'avaluació del rendiment en la captura de biogàs en 44 dipòsits controlats de residus a tot el territori català. El biogàs és una barreja de gasos –principalment metà i diòxid de carboni– generats per la descomposició anaeròbia de la matèria orgànica als abocadors.
L'objectiu principal de l'estudi és determinar quanta energia renovable potencial s'està perdent actualment en aquests dipòsits, així com millorar les tècniques de recol·lecció del biogàs per al seu posterior aprofitament energètic. Això permetria reduir les emissions fugitives de metà, un gas amb un potencial d'escalfament global 25 vegades major al del CO₂, i alhora generar electricitat o calor de forma sostenible.
Acord biogas UAB
A més, s'espera que els resultats d'aquesta avaluació serveixin per optimitzar els sistemes de segellament, canalització i emmagatzemament del gas als abocadors, millorant tant l'eficiència energètica com la seguretat ambiental.
Un enfocament comú: reaprofitar per transformar
Les dues iniciatives comparteixen una mateixa lògica transformadora: utilitzar els residus gasosos –ja sigui CO₂ o biogàs– com una font alternativa de recursos. Aquest enfocament no només té implicacions ambientals, sinó també econòmiques i socials, a l'impulsar noves tecnologies, generar oportunitats d'innovació en sectors industrials tradicionals i acostar Catalunya als objectius marcats per la transició energètica europea.
La feina de la UAB s'inscriu així en un moviment global que busca reemplaçar els models lineals de producció i consum per altres de més circulars, en els quals el residu no és el final, sinó el principi d'una nova cadena de valor.
Investigació aplicada amb impacte directe
Tant la conversió del CO₂ en biocompostos com l'optimització de la captura de biogàs són exemples clars de com la investigació aplicada pot generar impactes tangibles i mesurables en la lluita contra el canvi climàtic. En els dos casos, es tracta d'intervencions tecnològiques amb vocació de transferència al teixit industrial, on la seva implementació pot contribuir a una producció més neta i eficient.
En definitiva, la UAB demostra que és possible passar d'una economia basada en l'extracció i l'abocament, a una en la qual fins i tot els gasos residuals poden convertir-se en motors d'una transformació sostenible.