La matriu d’ Eisenhower és una estructura visual que facilita la distribució de tasques segons el nivell de prioritats. L’eina de gestió respon a la frase atribuïda al 34è president dels EUA –en realitat Eisenhower citava un rector d’universitat anònim– per definir les seves responsabilitats: “Tinc dos tipus de problemes, els urgents i els importants. Els urgents no són importants, i els importants no són mai urgents”. Quan en un govern no es pot diferenciar el que és urgent del que es important, la gestió col·lapsa. L’urgent per Pedro Sánchez és aturar el relat del caos alimentat per la dreta a costa d’apagades, trens encallats, causes judicials i la salsa rosa d’uns watsaps entre el president i José Luis Ábalos.
El PP resumeix les urgències de Sánchez en el “vagi-se’n” que va fer servir José María Aznar per retratar el final del felipisme i amb què ara pretenen certificar el final del sanchisme. La idea té 30 anys i l’inventor era Miguel Ángel Rodríguez. Aznar va repetir la frase cinquanta vegades al debat sobre l’estat de la nació del 1994. Faltaven dos anys per a les eleccions. Alberto Núñez Feijóo no només ha fet seva la frase de l’avui totpoderós assessor d’Isabel Díaz Ayuso, tot i que es limités a repetir-la dues vegades a la sessió de control, també ha encarregat al número dos de la presidenta madrilenya, Alfonso Serrano, l’organització del congrés del PP per alimentar la idea d’un tomb electoral ningú sap quan.
Reunió entre el president de la Generalitat, Salvador Illa, i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, al Cercle d'Economia.
Sánchez s’imposa en la batalla dialèctica amb Feijóo, desdenya el seu lideratge “avariat”, diu. L’ ocupació registra xifres de rècord i el creixement espanyol és elogiat pels organismes econòmics, però fins i tot el CIS avança senyals de debilitat en el PSOE. El perfil internacional del president ha perdut punts a favor d’altres líders en dificultats com ara Emmanuel Macron, Keir Starmer o el nouvingut Friedrich Merz, i les dependències internes frenen el Govern de coalició.
Les hipòtesis de l’avanç electoral que la Moncloa nega es juguen més enllà del carrer Génova. Als quarters generals dels seus socis es fan càbales i augmenta el nerviosisme. Els comicis andalusos estan previstos el 2026, i les municipals i autonòmiques, el maig del 2027. Fer coincidir les generals amb aquesta cita no passaria d’ avançament tècnic. Tot i això, el “vagi-se’n” del PP no conjuga bé amb la necessitat que tenen Junts i ERC que Sánchez compleixi els pactes d’investidura per poder justificar les estratègies davant l’electorat. Es negocia a Madrid, Barcelona i Ginebra, però el cúmul de xemeneies esperant fumata amenaça la paciència dels socis.
ERC vol avanços en finançament abans de Sant Joan i més personal a l’Agència Tributària
ERC va pactar amb el PSOE la condonació del deute del FLA el novembre del 2023 i l’avantprojecte de llei està en procés de consulta pública fins a final de mes. Ha de passar pel Consell de Ministres, el Congrés i superar els recursos als tribunals. El consorci paritari Estat-Generalitat per a la gestió d’infraestructures és als llimbs i ERC encara no ha donat el vistiplau a la proposta d’estatuts de l’empresa mixta per a Rodalies. Junts ha apostat el futur de la relació amb Sánchez a una improbable decisió sobre l’oficialitat del català al Consell d’Afers Generals de la UE del dia 27 i la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia no garanteix la tornada de Carles Puigdemont sense trepitjar la presó.
Llegeix tambéSociovergència amb pa Bimbo?
Sánchez vol mantenir lluny de la conferència de presidents del 6 de juny a Barcelona la reforma del finançament autonòmic. La negociació triangular entre el govern de Salvador Illa, ERC i Hisenda és viva i dins de termini, però els republicans reclamen que hi hagi concrecions sobre el finançament singular “abans de Sant Joan” per poder començar a cobrar les retencions de l’IRPF el 2026, com diu el pacte. A la Conselleria d’ Economia diuen que “encara queden dies”, pendents encara de l’informe dels experts designats pel departament per fer una proposta mentre, a falta de pressupostos, es negocia l’última ampliació de crèdit amb ERC. Són 500 milions, amb què els republicans volen que s’ampliï la plantilla de l’Agència Tributària catalana i es garanteixi la gratuïtat del tram escolar de 0-3. Ni Junts ni ERC no s’apunten al “vagi-se’n” del PP, s’aferren al fet “que Sánchez compleixi”, amb el que és urgent i també important.
