Mentre el Tribunal Suprem i el Constitucional acaparen titulars, hi ha un procediment judicial comptable que afecta els líders independentistes i que actua d’avançada davant la justícia europea en l’aplicació de la llei d’ Amnistia. La causa del Tribunal de Comptes per les despeses de l’1- O i la promoció exterior de la Generalitat és la ventafocs del procés, lluny de les grandiloqüències de Manuel Marchena i el rum-rum polític que envolta la presidència de Cándido Conde-Pumpido al TC. Un any després d’haver-se aprovat, l’aval constitucional a l’amnistia s’espera a finals de juny, però fa mesos que la norma navega en silenci al Tribunal de Justícia de la UE.
A Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Artur Mas, exconsellers i alts càrrecs –fins a 35– se’ls reclama la devolució de 3,1 milions d’euros a la Generalitat per l’1- O, malgrat que no se sent perjudicada i, a més, avala els implicats mitjançant l’ Institut Català de Finances.
Puigdemont en una reunió deJunts
La vista inicial es va celebrar el novembre del 2023, però la instructora de la causa, Elena Hernáez –nomenada a proposta del PP–, va deixar les conclusions per al gener del 2024. La resolució es va anar endarrerint sense cap altre motiu aparent que esperar l’aprovació de la llei d’Amnistia i qüestionar-ne l’aplicació. Hernáez va convertir el cas comptable de l’1- O en la primera prova del cotó fluix de l’amnistia al tribunal de Luxemburg, on va remetre unes qüestions prejudicials. És el pròleg de la batalla que pretén lliurar el Suprem contra l’amnistia quan tingui l’aval del TC d’aquí uns dies.
Davant el desplegament de diplomàcia fosca per impedir que el català sigui oficial, en el procés instat pel Tribunal de Comptes no ha aparegut l’ombra del poder popular a Europa. El PP no és part en la causa, però té socis en 17 governs de la UE. Tots s’han inhibit, malgrat poder presentar al·legacions.
A finals d’abril la Fiscalia, l’ Advocacia de l’ Estat i Societat Civil Catalana van presentar les seves al·legacions i esperen una vista pública. També la Comissió Europea, que fixa posició oficial per primera vegada i ho fa, curiosament, per mitjà d’un lletrat espanyol. No creu que es pugui afirmar que els líders independentistes van posar en risc els interessos financers de la UE durant el procés. De fet, ho considera una especulació que deixa en mans del tribunal estatal.
El lletrat de la Comissió al·lega que és una autoamnistia i va contra la separació de poders
Tot i això, el lletrat sí que fa curioses consideracions polítiques sobre l’amnistia: qüestiona que respongui a un objectiu d’interès general; la qualifica d’autoamnistia, ja que els vots dels beneficiaris – Junts i ERC– eren necessaris per aprovar-la; cita l’informe de la Comissió de Venècia per criticar que es tramités per la via d’urgència i sense una majoria qualificada; denuncia que a la llei li falta claredat en l’àmbit d’aplicació, i afirma que imposar un termini d’aplicació de dos mesos no és admissible i que ordenar la suspensió de les mesures cautelars –com l’ordre de detenció contra Carles Puigdemont– abans de decidir si l’amnistia és aplicable va en contra de la separació de poders. Una esmena que podria firmar el PP.
Llegeix tambéCorones d’espines, banderes i... morts
Els populars basen la seva oposició a Sánchez en les investigacions judicials obertes contra la seva dona, el seu germà, l’exministre Ábalos i el complot de Leire Díez. I la reprodueix a Europa amb oportunisme curtterminista. Ho va fer amb el nomenament de Teresa Ribera com a vicepresidenta europea per tapar les vergonyes de Carlos Mazón a València, i aquesta setmana, per frenar l’oficialitat del català. Ni a Mazón l’absol l’opinió pública, ni Feijóo suma suports per a la seva alternativa més enllà de Vox.
La llei d’ Amnistia és el següent objectiu europeu de la dreta que confirmarà la incompatibilitat del PP i Junts. Durant la tramitació de la llei, Manfred Weber va amenaçar Pedro Sánchez amb una comissió d’investigació i el comissari de Justícia, Didier Reynders, va assegurar que seguirien la seva aplicació. Un any després, s’han tancat 236 causes i n’hi ha 158 que continuen obertes, segons Òmnium. Una és la del Tribunal de Comptes. És la causa silent, però deixa empremta.
