El 8 de maig del 1945 el mariscal i alt cap de les forces armades alemanyes, Wilhelm Keitel, va firmar la rendició incondicional d’ Alemanya davant els comandaments aliats. Pocs mesos després va ser jutjat a Nuremberg i condemnat a morir a la forca. Amb ell, una dotzena de jerarques nazis van pagar amb les seves vides per l’ Holocaust comès contra milions d’innocents. Aquesta històrica sentència va establir les bases del dret internacional i la definició dels delictes de genocidi i crims de lesa humanitat.
Vuitanta anys després, el Tribunal Penal Internacional (TPI), hereu de Nuremberg, ha emès ordres d’arrest contra el president de Rússia i el primer ministre d’Israel, acusats de crims de guerra i contra la humanitat comesos sobre la població d’ Ucraïna i Gaza respectivament. Malgrat tot, les possibilitats que Vladímir Putin o Benjamin Netanyahu corrin la mateixa sort que el mariscal Keitel i s’asseguin al banc dels acusats són ínfimes. Tampoc no hi ha gaires possibilitats que el president Donald Trump sigui jutjat per haver instigat el cop d’ Estat que va culminar amb l’assalt al Congrés dels Estats Units el gener del 2021 o per utilitzar grollerament el despatx oval per enriquir-se ell i la seva família.
Evidentment, la gran diferència és que mentre Alemanya va perdre la guerra, els tres autòcrates han consolidat el seu poder instrumentalitzant la llei per retorçar la democràcia. Mitjançant la judicialització de la política, la manipulació de les regles i l’eliminació de drets, han domesticat l’ordre legal per adaptar-lo als seus plans imperialistes, xenòfobs i corruptes.
Lee tambiénGràcies, president Trump
L’esperança que un tribunal internacional investigui i castigui els delictes comesos per aquests i altres sàtrapes s’ha anat desdibuixant en la mesura que els estats poderosos en rebutgen el mandat. Els Estats Units, la Xina, Rússia o Israel no reconeixen el TPI, la qual cosa converteix les seves resolucions en paper mullat quan els afecten, a més de ser una discriminació per als que se sotmeten als seus veredictes. El resultat és un retrocés del dret internacional i dels principis legals establerts en acabar la Segona Guerra Mundial.
Les sentències del TPI han esdevingut un menú a la carta del qual els grans prenen només les resolucions si els afavoreixen i un caixa o faixa per a països inerts i reus de pa sucat amb oli. La impunitat dels governants implicats en guerres i repressions que conculquen les lleis universals sempre és el primer pas per consagrar règims on la democràcia és un miratge.