El compte enrere perquè el Govern de Pedro Sánchez decideixi sobre l’opa llançada pel BBVA per prendre el control del Sabadell ha començat amb la inesperada intervenció pública de Brussel·les, que va advertir l’Executiu que no li ha de posar obstacles. Pressió en sentit contrari a la del món econòmic català i de part de la resta d’ Espanya i els socis de l’Executiu, sobretot Sumar, amb la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, al capdavant, i Junts, el partit de Carles Puigdemont. També dels interessos de Salvador Illa, el president socialista de la Generalitat i principal beneficiari polític del retorn de la seu del banc vallesà a l’abric de la lluita frontal contra l’opa del banc d’origen basc. També del mateix Executiu, ja que va ser Sánchez qui va elevar el to i va escalfar l’ambient anunciant una consulta pública que ningú no esperava ni havia demanat i que podia semblar un qüestionament de la Comissió de la Competència ( CNMC), ja que aquesta havia rebutjat recollir les opinions de totes les organitzacions empresarials i econòmiques, que sí que aprofitarien la porta que ara se’ls obria.
La irrupció europea ha cridat l’atenció perquè no té competències definides sobre una integració econòmica de caràcter domèstic. Però, tal com apunta una font comunitària d’alt nivell, “aquestes declaracions s’han d’interpretar com una alerta després de la inesperada implementació d’una consulta que no s’havia utilitzat mai en una operació d’aquest tipus; és una anomalia administrativa que pot haver fet pensar que s’estaven alterant els procediments”. També, destaca, s’han acumulat els moviments dels governs europeus per bloquejar concentracions bancàries: Portugal, Espanya, Itàlia, Alemanya. Brussel·les no podia deixar de cridar l’atenció, indica.
La comissària europea de Serveis Financers, la portuguesa Maria Luís Albuquerque, va assenyalar divendres, en una entrevista a Expansión, que la banca europea ha “de guanyar escala fins al punt que puguem competir [amb els bancs dels EUA i de la Xina] i atendre alhora els interessos dels mercats locals”.
Paraules que podrien sonar a un innovador intent de ficar al mateix sac dues dinàmiques diferents, segons especialistes financers consultats. Una, la necessitat de guanyar mida per competir al mercat mundial, que clarament es refereix als grans bancs de negocis corporatius de Wall Street, la City de Londres i la plaça xinesa de Shanghai, bolcats en les grans empreses i multinacionals. L’altra, l’operativa completament diferenciada de la banca local o regional, bolcada en les pimes i els usuaris particulars, amb centenars d’operadors que coneixen molt el terreny que trepitgen.
A Brussel·les, desconfien d’una consulta que pensen que pot alterar els procediments
Al primer front, Europa amb prou feines disposa d’un petit grup de bancs operatius internacionalment: Deutsche Bank ( Alemanya); BNP i Societé Generale ( França); Unicredit ( Itàlia), i més lluny, el Santander espanyol. Fora de la UE, Lloyds i HSBC ( Regne Unit) i UBS ( Suïssa). Però aquesta competència no afecta el finançament de pimes ni particulars dels dos bancs que presideixen Carlos Torres (BBVA) i Josep Oliu (Sabadell).
Aquest podria ser un punt de partida, s’apunta, per al Govern si opta per endurir les condicions de l’opa quan emeti el seu dictamen, a finals d’aquest mes.
No se sap res de les deliberacions al seu si, excepte en el cas de Yolanda Díaz, que a més de rebutjar obertament l’adquisició ha avançat les condicions que plantejarà des de l’àmbit que gestiona, sobretot el de l’ ocupació i la inclusió financera.
Legalment, hi ha dos possibles escenaris diferenciats. D’una banda, la fase actual, la número tres, centrada en l’àmbit de la competència i de l’interès general, però en la qual al Govern només li està permès autoritzar l’operació d’adquisició i concentració, encara que pugui imposar condicions addicionals a les fixades per la CNMC. Per algunes fonts involucrades en l’operació, aquesta opció és tècnicament complexa, difícil de concretar, i ja hi té posat el focus Brussel·les.
Els opositors a l’operació esperen que l’Executiu anticipi el rebuig a la fusió per desanimar l’opa
La segona, des del punt de vista legal, és que l’Executiu de Sánchez opti per una resolució tècnica de perfil discret, es limiti a incloure noves condicions no determinants i esperi que, després de l’opa, i si aquesta prospera, s’hagi de pronunciar sobre la fusió. En aquest cas, acollint-se a la llei d’Ordenació, Supervisió i Solvència d’Entitats de Crèdit, aprovada el 2014, quan el ministre d’Economia era Luis de Guindos, actual vicepresident del Banc Central Europeu (BCE). La norma estableix que correspon al “ministre d’Economia autoritzar les operacions de fusió, escissió o cessió global o parcial d’actius i passius en què intervingui un banc”.
Els partidaris de bloquejar l’opa del BBVA defensen que el Govern imposi una moratòria indefinida a la fusió, argumentant que l’interès general requereix que el Sabadell es mantingui independent, no només en termes formals, amb la seva seu actual i els seus propis centres operatius, sinó especialment des del punt de vista del control polític. És a dir, que el BBVA no pugui gestionar-lo assumint la majoria del consell i de la direcció. I en aquesta línia, postulen que Sánchez avanci aquest propòsit en el primer moment en què s’ha de pronunciar, d’aquí poc menys d’un mes, quan s’acabi la fase tres del procés de competència. Aquest exercici de transparència permetria als accionistes decidir si venen les seves accions al BBVA o no amb tota la informació, inclosa la més sensible sobre el futur del Sabadell en el cas que l’opa obtingués majoria i prosperés.
