Animals massa humans

Els veterinaris se suïciden. Tenen un risc de suïcidi quatre vegades més alt que un altre professional. El 70% coneix un company de professió que s’ha llevat la vida. La situació es repeteix als Estats Units, Europa, Espanya i, en concret, Mallorca. Les depressions i els problemes de salut mental sorgeixen sovint ja a les aules universitàries, on els estudiants s’enfronten al patiment dels animals, als dilemes ètics davant casos com les eutanàsies o les experimentacions, a la impotència davant­ determinats diagnòstics clínics.

Els veterinaris se senten sols en la seva professió, pressionats per l’entorn social, influïts per les famílies que consideren les seves mascotes membres de la família. Practicar amb freqüència reiterada l’eutanàsia implica una pressió psicològica important. És dur haver de comunicar la notícia als propietaris de les mascotes i acompanyar-los en el dolor. Els veterinaris estudien la carrera per salvar animals. No per ajudar-los a morir.

Practicar amb freqüència reiterada l’eutanàsia implica una gran pressió psicològica

Vivim en una societat que cada vegada difumina més el límit que separa l’humà de l’animal. Al nostre món, les mascotes són tractades sovint com a persones. A mesura que les relacions interpersonals es fan més complicades i més virtuals, molts busquen refugi, calidesa i afecte en les seves mascotes. La pèrdua es pot viure com una tragèdia.

Lee también

La IA al Vaticà

Maria de la Pau Janer

Quan jo era petita, la gent del camp cuidava els animals. Sabien que l’ aliment de la família en depenia en gran part. Tot i això, no hi havia una dependència emo­cional. Quan es moria un gos, es manifestava certa pena, si era un animal noble. Estava clara la diferència entre un ésser humà i un animal. Era impensable que les persones dormissin amb els animals, que els fessin moixaines, o els deixessin ocupar el millor lloc de la casa.

Els veterinaris formen part del grup de sanitaris que tenen accés a medicaments que els faciliten el suïcidi. Si arrosseguen un cansament enorme per conviure amb el dolor, si no són capaços de marcar límits, si no suporten la vul­nerabilitat de la vida... el còctel està servit.