Bones notícies... fins que s’analitzen les dimensions i el que impliquen i el drama que amaguen cadascun d’aquests números. La població en risc de pobresa va disminuir el 2024 en 200.000 persones, del 26,5% al 25,8% de la població, una notícia positiva que no es repetia des del 2014. Però aquest percentatge del 25,8% amaga uns 12,5 milions de persones. I el drama: una de cada quatre persones està en risc de pobresa i exclusió social l’última dècada. Ni tan sols aquests últims anys que l’economia espanyola s’ha situat entre les millors d’Europa i quan mai abans tanta gent està treballant, la pobresa es redueix de veritat. De fet, 2,5 milions de persones amb ocupació estan en situació de pobresa.
A més, aquesta realitat revela que les polítiques que s’estan duent a terme per mitigar aquestes situacions no estan aconseguint prou intensitat per protegir les persones que viuen en condicions més precàries, fet que cronifica la seva situació i dificulta les possibilitats de sortir de la pobresa. La xifra de persones en situació de pobresa greu, que s’ha mantingut constant el 2024 i un punt per sobre del 2008: 4,1 milions de persones viuen en llars amb ingressos inferiors a 644 euros al mes per unitat de consum. Aquesta és la mesura que es fa servir per comparar la riquesa o renda de diferents llars: una unitat de consum per un adult a la llar; per cada adult addicional 0,5 unitat de consum; 0,3 unitats de consum per cada menor de 14 anys.
El 2024, uns 2,5 milions de persones amb ocupació estaven en situació de pobresa i exclusió social
Així ho indica el XV informe anual L’ Estat de la pobresa , presentat per la Xarxa de Lluita contra la Pobresa i l’ Exclusió Social a l’ Estat Espanyol ( EAPN-ES), i construït a partir de les dades de l’última Enquesta de Condicions de Vida. El document recull tant la taxa AROPE (persones en risc de pobresa i exclusió social), com la taxa de risc de pobresa relativa, la carència material i social greu i el percentatge de població amb baixa intensitat en l’ ocupació.
L’accés a l’habitatge es constata un any més com un factor d’empobriment i desigualtat per a una gran part de la població, a causa especialment de la crisi dels preus dels lloguers. De fet, la despesa en habitatge s’emporta més d’una tercera part dels ingressos de les persones pobres (35,5%), que disposen de 333 euros de mitjana després de pagar el lloguer, i de 370 euros una vegada abonada la quota de la hipoteca. Les persones no pobres disposen de 1.205 euros després de pagar el lloguer i 1.342 euros, després d’abonar la hipoteca. “La diferència de més de 800 euros mensuals que manté les persones pobres amb la resta de la població no només reflecteix un desequilibri de partida, sinó també una desigualtat en la possibilitat d’estabilitat present i projecció de futur”, indica l’informe.
Cal destacar també la dada de pobresa energètica, que encadenava anys de màxims històrics i que el 2024 va disminuir més de 3 punts: el 17,6% de la població no va poder permetre’s mantenir l’habitatge amb una temperatura adequada. No obstant això, malgrat la millora d’aquest any, la pobresa energètica ha augmentat un 65,9% respecte al 2014, i pràcticament es triplica des del 2008 (puja un 196,3%).
Tot i que les xifres encara siguin elevades, des de la Xarxa destaquen la importància del paper de l’ Estat per reduir les taxes de pobresa. Segons l’informe, l’Estat del benestar va evitar que 11,1 milions de persones entressin en situació de pobresa el 2024.
Sense les transferències de l’ Estat, incloent-hi les pensions, la taxa de pobresa seria més del doble (pujaria del 19,7% al 42,6%), i 2,6 milions de persones més estarien en situació de pobresa greu, assenyala l’informe.
Els responsables d’ EAPN-ES mostren especial preocupació pel risc de pobresa i exclusió social entre menors de 18 anys, que ja arriba a 2,8 milions de menors. A més, l’informe revela com la taxa AROPE és més gran en les famílies amb menors: 3 de cada 10 persones en llars amb menors estan en risc de pobresa o exclusió social.
Especialment delicades són les xifres de les llars monoparentals (més de la meitat estan en risc de pobresa i exclusió social, el 50,3%), i de les famílies nombroses (49,1%).
Davant les preocupants dades de pobresa infantil, des d’ EAPN-ES reclamen mesures urgents i estructurals, com ja han fet altres països de la Unió Europea. És el cas, per exemple, de Bulgària, Grècia o Romania, que, fins i tot amb pitjors taxes de pobresa i exclusió social que Espanya, han aconseguit reduir la pobresa infantil des del 2015, mentre que al nostre país s’ha mantingut alta i constant.
A EAPN-ES apressen les formacions polítiques a aprovar el Pacte d’Estat contra la Pobresa que està en tramitació al Congrés dels Diputats.
