La crisi d’accés a l’habitatge és un problema seriós a Espanya i el Govern central ha de prendre mesures contundents, perquè si no, també podrà afectar el bon ritme del creixement de l’economia espanyola. Aquesta és una de les principals advertències de la Comissió Europea en les recomanacions per a Espanya en un dels documents que va aprovar ahir el Col·legi de Comissaris sobre l’anomenat semestre fiscal europeu. Entre les mesures, la Comissió va demanar específicament augmentar l’oferta d’habitatge social i reduir els terminis de tramitació de permisos d’obres.
“S’està convertint en un problema econòmic i financer”, apunten fonts comunitàries sobre la qüestió d’habitatge, “un problema econòmic que podria dificultar potencialment el creixement econòmic”.
Les xifres de l’informe són clares. Els espanyols destinen una mitjana del 40% del salari a pagar el lloguer (la mitjana europea se situa en el 27%). Alhora, l’oferta d’habitatge públic a Espanya és de l’1,5% del mercat, quan la mitjana europea se situa en el 9%. Cal, es llegeix al document, una construcció mínima de 600.000 habitatges per fer front a aquest problema.
També és una lectura de l’ Executiu comunitari que l’augment d’habitatges destinats a ús turístic ha reduït l’oferta per als veïns. “És essencial invertir els factors que limiten l’oferta per impulsar la construcció residencial i ampliar el mercat de lloguer. L’atenció s’ha de centrar en la ràpida provisió d’habitatges assequibles, especialment per als joves i les llars amb ingressos baixos”.
Per això, Brussel·les insta Espanya a incrementar la construcció i a ampliar l’oferta d’habitatge social i assequible, “clau per al creixement sostenible i la igualtat social”. A més de recomanar que completi la reforma de la llei del Sòl, també suggereix que es redueixin els terminis de tramitació de permisos, s’eliminin els colls d’ampolla administratius i s’abordi la falta de mà d’obra al sector de la construcció.
Espanya evita un procediment per dèficit excessiu malgrat que tanca el 2024 en el 3,2%
Tot i això, i en conjunt, la valoració del paquet econòmic de la primavera per a Espanya és positiva perquè, segons fonts europees, no hi ha una “preocupació particular” per Espanya. Si bé la Comissió admet una desviació de cinc dècimes al sostre de despesa pública respecte als compromisos adquirits per l’ Executiu de Pedro Sánchez, no considera que això sigui greu, perquè creu que a llarg termini va pel bon camí per complir les noves regles que es van aprovar després del final de la pandèmia i el primer impacte de la guerra d’ Ucraïna.
És la primera vegada que la Comissió Europea analitza si els estats membres compleixen les noves normes que la UE va acordar l’any passat per donar més marge de maniobra als estats a l’hora de definir el pla de despesa. Aquestes noves regles es basen en un pla fiscal a mitjà termini que els estats membres i els països van acordar, i que, en el cas d’ Espanya, es tracta d’un full de ruta a set anys a què Madrid s’hauria d’ajustar.
Espanya tenia previst que l’increment de la despesa se situés el 2025 en un 3,7%, però Brussel·les preveu que serà cinc dècimes superior, un 4,2%. Tot i això, com que l’any passat la despesa va ser inferior del 5,3% pactat, Brussel·les creu que el conjunt és positiu i situa Espanya dins del bloc dels països que compleixen “en línies generals”.
La Comissió Europea creu que entre els motius que han empès Espanya a aquesta lleugera desviació hi ha un esdeveniment extraordinari, com ara la dana de València, i també l’augment de la despesa en defensa que recentment ha anunciat el Govern central per destinar aquest any un 2% del PIB a les partides militars.
De moment, Espanya no és un dels setze estats membres que han sol·licitat activar la clàusula nacional d’excepció perquè l’augment de la despesa en defensa no computi en les regles fiscals.
Brussel·les recorda que els espanyols dediquen al lloguer un 40% del sou, enfront del 27% de la mitjana europea
Per continuar amb aquest pla i no desviar-se en el futur, Brussel·les creu que encara hi ha marge per augmentar la recaptació i compensar la despesa lleugerament més alta del que s’havia acordat. Per exemple, augmentant alguns impostos, com ara els mediambientals i, fins i tot, els que afecten el consum, amb una reducció dels IVA superreduïts.
Malgrat que va tancar el 2024 amb un dèficit del 3,2%, Brussel·les ha decidit no obrir un procediment per dèficit excessiu, com sí que ha passat amb Àustria. Això es deu a tres motius, segons els tècnics comunitaris. Perquè supera per molt poc l’objectiu del 3%, perquè consideren que és estrictament temporal i perquè creuen que es deu a despeses extraordinàries del 2024, com ara la recuperació després de les inundacions de València.
