“Al comandament” ( in charge ), deia el penjoll daurat que portava ahir Christine Lagarde, presidenta del Banc Central Europeu (BCE) a l’hora de desgranar la decisió de l’entitat de rebaixar els tipus un quart de punt, al 2%, per l’entorn de menys inflació. La capitana de l’entitat va afirmar que, amb el descens, “som en una bona posició per navegar les condicions d’incertesa que apareixeran els pròxims mesos”. És a dir, l’impacte dels aranzels i una incertesa regnant per a les llars i les empreses. Una rebaixa que acosta un final de cicle, va deixar entreveure, sense aclarir el full de ruta, després de vuit rebaixes en un any. Fan que els tipus passin del 4% al 2% en dotze mesos, i desarmen ruta després de les successives pujades que van seguir a la crisi de preus. “Estem arribant al final del camí”, va dir.
No era la primera vegada que Lagarde ensenyava el penjoll. El gest pot ser per a l’altra banda de l’ Atlàntic, per a Donald Trump, que es prepara per a un cop; o per als seus, amb un consell de govern del BCE que va apostar per la rebaixa sense unanimitat, amb un vot dissonant. Hi ha dubtes pels fronts pendents d’aclarir, com ara la negociació comercial amb els EUA o les possibles represàlies. Però Lagarde es mostra positiva. En un joc de contrarestar forces, les exportacions i les inversions empresarials poden caure, però “hi ha diversos factors que mantenen la resiliència de l’economia i haurien de mantenir el creixement a mitjà termini”, principalment els plans de despesa en defensa i infraestructures. L’augment dels ingressos de les famílies i un mercat laboral “sòlid” permetran gastar més, cosa que, unida a un finançament més barat, “hauria de reforçar la capacitat de resistència de l’economia davant les pertorbacions mundials”, va assenyalar l’entitat al comunicat.
L’entitat retalla un quart de punt la taxa de referència, el vuitè descens en un any
De fet, el BCE va revisar les previsions de creixement sense grans canvis. Manté el del 2025 en el 0,9%, després d’“un primer trimestre més vigorós del que s’esperava”. El que ve és més incert, amb “unes perspectives més febles per a la resta de l’any”. En un escenari central per al 2026, espera un repunt de l’1,1%, una dècima menys, i per al 2027, un 1,3%. Per aclarir el futur, l’entitat ha traçat diversos escenaris per xifrar els impactes comercials. En un de suau, en què es retirin els aranzels recíprocs i desaparegui la incertesa, el PIB avançaria un 1,2% aquest any, tres dècimes més, i l’1,5% el 2026, quatre dècimes més. Al costat contrari, en un escenari sever, amb més pujades aranzelàries i una resposta idèntica de la UE, el PIB es deprimiria al 0,5% aquest any i al 0,7% el que ve. Les mesures comercials o les guerres són “una gran font d’incertesa”, va reiterar Lagarde.
La baixada de tipus va ser l’esperada pel consens del mercat. Ho justificava una inflació al maig de l’1,9%, o del 2,3% en la subjacent, totes dues en nivells pròxims al 2% de l’objectiu del BCE. Xifres que deixen els tipus en terreny neutral. L’entitat amb seu a Frankfurt preveu que la taxa de preus sigui del 2% aquest any i de l’1,6% el que ve, tres dècimes menys que en l’anàlisi prèvia en els dos casos. El 2027 tornaria al 2%. Les correccions reflecteixen sobretot la caiguda dels preus energètics, com ara en el petroli, i l’apreciació de l’euro, que abarateix les importacions. “El més important del missatge de Lagarde és que hem arribat a l’estabilitat en la inflació, amb una situació de tipus còmoda, confortable, davant una situació molt incerta”, va valorar Josep Soler, conseller executiu d’ EFPA Espanya. Si bé la banquera no va voler declarar la victòria contra els preus, va reconèixer que s’han deixat enrere les èpoques d’increments de la pandèmia o la guerra d’ Ucraïna.
Els plans de despesa en defensa i l’impuls del consum protegeixen de “les pertorbacions mundials”
“Lagarde ha donat un missatge clar: ara els tipus se situen en un nivell raonable i que els és còmode. És a dir, s’entén que no tenen intenció de tornar a abaixar-los, tret que hagin d’intervenir per alguna mena de xoc que actualment no preveuen”, va exposar Miguel Ángel Rico, director d’inversions de Creand AM. Malgrat que eren majoritàries abans de la reunió, les anàlisis que donaven per segura una altra baixada de tipus es van moderar, recull Bloomberg. La idea d’una mossegada per arribar a l’1,75% després de la pausa d’estiu. “La tendència a la baixa de la inflació augura una posició més neutral del BCE els pròxims mesos. Els factors clau que determinaran un canvi en aquesta opinió seran els canvis en els preus de l’energia, l’ ocupació i les pertorbacions aranzelàries”, va assenyalar Mitch Reznick, de Federated Hermes. La francesa, com altres vegades, va deixar caure un “no ens comprometem a un pla específic” i que aniran reunió a reunió, per analitzar les dades i l’impacte de les seves polítiques. Ella és al comandament.
