La Calòrica fa quinze anys i ho celebra amb folre i manilles. Després de l’èxit de la sèrie Sala polivalent (3Cat), ara ha estrenat a la sala Fabià Puigserver del Teatre Lliure l’obra més ambiciosa de la seva història: La brama del cérvol. En un hotel de muntanya coincideixen uns executius sobrats que estan a punt de tancar un negoci sucós, una parella a la crisi dels quaranta, dues joves buscant la rave definitiva i una trobada de teatreros a la cerca de la veritat sobre l’art.
Tot i que “encara queden algunes entrades”, com recorden Joan Yago i Israel Solà, la veritat és que l’èxit d’aquesta proposta ha estat aclaparador. El dramaturg i el director enraonen amb La Vanguardia a la seu de Montjuïc del Teatre Lliure, contents “perquè el públic està responent molt bé i l’espectacle funciona”. Tots dos remarquen que la companyia s’ho passa bé: “Quan nosaltres marxem, els deixem sols amb la feinada de fer la funció tots els dies. I tot i que és una obra llarga i cansada, la fan a gust”, apunta Yago.
Com a companyia és bonic dedicar-nos a descobrir com fer una escena de quinze personatges
Solà confessa que, quan s’acostava l’estrena, li venien tots els dubtes: “Començo a pensar que t’has equivocat, que el que has fet està malament. Però l’experiència m’ha demostrat que no és una merda, que quan vam fer el text ens va semblar bo i hi vam confiar, i que durant els assajos hem rigut moltes estones i que això hi continua sent. Llavors intento fer una conversa entre el meu jo present i el meu jo passat, que li diu que aquesta sensació ja l’havia tingut exactament igual i l’experiència va ser que tot estava bé”.
Yago es mostra convençut de la feina feta: “Quan estàvem a punt d’estrenar, sabia que el que havíem fet estava bé i que a mi, pels segles dels segles, m’agradaria. I només sentia el desig fort de dir, sisplau, que la gent hi connecti, que la gent s’ho passi tan bé com m’ho estic passant jo”.
El dramaturg reconeix que hi ha escenes que, quan les va escriure, no sabia ben bé com acabarien sent. “Estic molt incòmode deixant les coses obertes. Per això, tenim moltes converses amb l’Isra, la Bibiana Puigdefàbregas, l’Albert Pascual i amb tot l’equip, que serveixen per portar les idees més enllà. O sigui, dir que això que podríem fer amb dues cadires, provem de fer-ho penjant una actriu de la pinta del Teatre Lliure. I aquestes idees van superbé perquè fan que no et quedis amb l’opció fàcil i portis les possibilitats més enllà”.
L’obra té el nostre sentit de l’humor, la nostra ambició, el nostre broc gros
“Un dia el Joan em diu que ha escrit una escena que s’hauria de fer amb quinze persones –recorda el director–. Però, esclar, l’hem de fer amb cinc actors”. Yago continua: “No sé com la farem perquè ni me la puc imaginar amb cinc. El que és bonic de treballar amb una companyia és poder dir que dedicarem una part del procés a descobrir com ho farem”. I Solà aclareix: “Teníem una intuïció: volíem que els personatges acabessin convertits en un de sol, parlant tots alhora i tenint una experiència única. Però no teníem clar com traduir això al text i després a l’escena”.
Yago i Solà formen un tàndem perfecte: “Hi ha una part una mica més privada de nosaltres dos, i després hi ha la companyia, que és el termòmetre espiritual”, assegura Yago. “El fet d’haver estat tots vinculats al projecte des del primer moment fa que els actors sàpiguen de seguida què és el que volem”, continua Solà. I Yago en posa un exemple: “Vam votar el subtítol de l’obra, ‘Una experiència única en un marc incomparable’, i a mi no m’agradava. I ara trobo que és preciós perquè conté totes les idees que s’hi han desenvolupat”.
Lee tambiénLa Calòrica fa bramar el cérvol en la seva nova obra
Arribar a estrenar a la sala principal del Teatre Lliure ha estat un objectiu fet realitat. Solà aspira a estrenar a la sala Gran del TNC i el seu somni, no pas impossible, és fer gira per Europa i esdevenir una companyia de referència. A Yago li agradaria de tant en tant tornar a fer un espectacle per a una sala petita: “Tornar a llocs en els quals hem sigut molt feliços i hi hem estat molt a gust. Com va passar amb Fairfly quan la vam fer l’any passat al Texas, que a més és l’obra que parla més de nosaltres. M’excita tant pensar que la propera obra de La Calòrica podria ser per a la sala Gran del TNC, com pensar que podria ser per al Maldà”.
Quan parlen dels quinze anys de la companyia, coincideixen a dir que gairebé han passat sense buscar-ho. “Crear un grup estable ha estat una sorpresa. Jo m’imaginava més aviat com un director solitari, fent coses aquí i allà”, manifesta Solà. I Yago recorda: “El debat de ser una companyia estable ni ens el plantejàvem. Les pròpies lògiques de la vida i de la professió faran que una se n’anirà a fer pel·lícules, l’altre serà professor de l’Institut del Teatre... Però haver trobat la manera de mantenir el projecte em sembla que és una cosa que hem fet bé, a més de tenir una sort molt gran, i ha sortit de manera natural. Ha estat un privilegi. Ara mateix gaudim d’una certa estabilitat, que és un tresor dins del món de la professió i de les companyies”.
Lee también‘La brama del cérvol’: experiències a la Vall Fosca (★★★★✩)
A l’hora de triar l’obra preferida de tots aquests anys, Yago i Solà també hi coincideixen: La brama del cérvol. “És l’espectacle del que em sento més profundament satisfet –declara el dramaturg–. Vaig arribar a pensar si tenia cap sentit, i ara el veig i m’emociono. Hem agafat tots els camins difícils, ens hem perdut, jo m’he perdut molt, i ens n’hem acabat sortint”.
“És un espectacle que té el nostre sentit de l’humor, la nostra ambició, el nostre broc gros. Nosaltres no som fins, però penso que som intel·ligents, i aquest punt barroer a mi m’agrada. A l’institut fèiem Shakespeare i ara hem fet una obra de gent corrent per la muntanya, com a El somni d’una nit d’estiu. És el fruit de tota la teatralitat que hem vehiculat en aquest procés. Que moderns que som i, alhora, amb gags clàssics. Però funciona i és teatre. La brama del cérvol és un cant a la nostra professió”, conclou Solà.
