Cada tarda després del dinar Núria Penón, veïna de Ciutat Meridiana de 79 anys, baixa al carrer equipada amb els seus pals de marxa nòrdica per fer un tomb pel renovat parc de l’Aqüeducte, un dels símbols del Pla de Barris (PdB). La Núria és una de les veïnes de la zona nord de Nou Barris que s’ha sumat a diferents activitats gestades pel PdB per promoure la socialització de les persones grans. Un dels programes rellevants de l’edició 2025-2028 del PdB és l’enfocat a pal·liar la soledat no desitjada, no només dels ciutadans de més edat sinó també dels adolescents.
La Núria i la seva amiga Margarita Laguna expliquen que quan es van quedar vídues es van recloure a les seves cases. Van trencar l’aïllament gràcies a les trobades que reuneixen un matí a la setmana una vintena de persones, la majoria dones, organitzats en el marc del programa esmentat a Ciutat Meridiana. Aquest va ser el punt de partida perquè la Núria, la Margarita i altres veïnes s’animessin a apuntar-se al màxim d’activitats possible. Potser les més gratificants són les que fan amb escolars de l’institut Francesc Ferrer i Guàrdia amb els que s’envien cartes en què els expliquen com era aquesta zona, Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró, sis dècades enrere i com s’ha transformat.
Pla de barris 2025-2028
La nova edició està enfocada a reduir les desigualtats
El repte d’aquest nou PdB és mitigar la desigualtat a la ciutat. La prioritat són els 16 barris que tenen un índex de vulnerabilitat urbana alt. El districte de Nou Barris, on viuen la Núria i la Margarita, és un dels principals focus d’atenció. Les actuacions per millorar la qualitat de vida dels seus habitants segueixen la línia empresa en el primer PdB, que es va engegar el 2017 i es va centrar en el reforç de l’àmbit educatiu i en l’adequació dels espais públics més degradats. Una de les novetats és que, per primera vegada, l’Ajuntament ha inclòs en l’actual edició, la tercera, tot el districte de Ciutat Vella ( Raval, Gòtic, Barceloneta i Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera). En total, s’inclouen 27 barris, on viuen 438.000 persones, i preveu una inversió de fins a 300 milions d’euros.
Per fixar les zones prioritàries, Barcelona fa servir l’índex de vulnerabilitat urbana ( IVU) desenvolupat per l’ Institut Metròpoli, una eina per determinar la concurrència en una àrea de riscos socials i residencials que es retroalimenten i dificulten la inclusió i el progrés dels seus habitants. Els elevats nivells de fracàs escolar alerten que cal actuar. Un pas rellevant és la transformació de quatre centres educatius de Ciutat Meridiana, Vallbona i Torre Baró en instituts-escola perquè els seus alumnes hi puguin cursar també la secundària i no hagin de desplaçar-se a altres zones de la ciutat quan finalitzen la primària. En els darrers anys, indiquen
des de l’equip coordinador del PdB, s’ha intentat que “l’escola
sigui un vertebrador comunitari” en enclavaments amb un elevat pes de persones de diferents
nacionalitats.
Als barris inclosos en aquest PdB, el 32% de la població jove no ha accedit a estudis postobligatoris, un percentatge que duplica la mitjana de Barcelona, i el 40,5% de la franja d’edat de 18 a 24 anys ni estudia ni treballa en comparació amb el 32% de mitjana de la ciutat. Aquesta bretxa és difícil de superar. La taxa de fracàs escolar s’elevava, el 2020, l’últim any analitzat en un recent informe del PdB, al 20,6%, el doble que a la resta de barris de la capital, tot i que suposa una reducció del 7% respecte al 2017.
Durant el període 2017-2021, un estudi de l’ Institut Metròpoli constata que la intensitat de la vulnerabilitat va disminuir als enclavaments inclosos en el PdB, en concret un 1,2%, una tendència que no s’ha observat a la resta de barris. Els autors consideren que “les dinàmiques de declivi urbà s’han frenat i, en alguns casos, fins i tot s’han revertit lleugerament, però s’ha de tenir en compte que aquesta tendència ja s’observava abans de la implementació del PdB”.
Paral·lelament, en aquesta etapa també s’incidirà en el lleure educatiu i en la cultura, en especial als barris d’alta vulnerabilitat: de Baró de Viver a Vallbona, Ciutat Meridiana, Roquetes o Trinitat Nova (vegeu infogràfic), entre d’altres. Els col·lectius prioritaris són els adolescents, la gent gran, les dones i els migrants.
Aquesta és la primera vegada que el PdB incorpora tot el districte de Ciutat Vella, ara immers en dos grans projectes, les reformes de la Rambla i de la Via Laietana, que es complementaran amb obres més petites com la reurbanització del carrer Pepe Rubianes i la plaça Antoni Genescà. També s’executaran accions pilot al carrer Om per millorar la convivència en el marc del programa destinat a les finques d’alta complexitat. Seguint la línia d’anteriors edicions es consoliden les iniciatives destinades a fomentar la lectura en la infància, promoure activitats artístiques i científiques a les escoles i facilitar l’accés a la universitat. L’Ajuntament calcula que les accions a la Barceloneta, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i el Gòtic suposaran una inversió de 30 milions d’euros.
Als barris inclosos en aquest PdB, el 32% de la població jove no ha accedit a estudis postobligatoris, un percentatge que duplica la mitjana de Barcelona
Al marge del criteri de la vulnerabilitat, el PdB ha incorporat quatre barris de muntanya, Les Planes, Sant Genís dels Agudells, Montbau i la Teixonera, per reduir les desigualtats a causa de la seva singular orografia. En aquest cas, l’objectiu és facilitar la mobilitat quotidiana dels seus ha-
bitants, promoure espais de trobada per animar la convivència i reduir l’aïllament, a més de potenciar la relació amb el gran pulmó verd de la ciutat, la muntanya de Collserola.
Un cas diferent és el de la Marina, un barri en construcció que, segons la modificació del Pla
General Metropolità, preveu l’arribada de fins a 30.000 nous residents en un termini de dotze anys. L’aportació del PdB a aquest nou enclavament ciutadà és garantir que disposi dels serveis i equipaments necessaris al llarg d’aquesta etapa.
