Un partit conservador que es respecti a si mateix és avui més necessari que mai a Espanya. La raó és clara: després de set anys al poder, el Govern de Pedro Sánchez mostra signes clars d’una crisi profunda. Això no implica que hagi de caure. Atesa la idiosincràsia del president, ell aguantarà, a la seva manera, fins a la fi de la legislatura, l’any 2027. Sense perdonar ni un sol dia. I és possible que durant aquest temps l’agonia sigui devastadora. Així doncs, què han de fer els conservadors espanyols durant aquest llarg període de desballestament de l’Estat, corrupció rampant i arrogància descordada?
Una primera resposta la donà fa poc el líder popular en aquests termes: no presenta una moció de censura perquè no disposa de vots per ser investit i, al seu lloc, convoca una manifestació de protesta contra el Govern. Just al contrari, al meu parer, del que s’hauria de fer, a saber: 1) No convocar cap manifestació, per ser una prova d’impotència, és a dir, una rebequeria. 2) Presentar una moció de censura per dir a tots els espanyols, més enllà de l’envilit Congrés actual, quin és l’estat real de la nació, és a dir, d’Espanya.
I, concretant-ne el diagnòstic sobre:
a) Els temes (les “coses”, que deia Ortega) més urgents, que afecten el dia a dia i el futur immediat dels ciutadans, prescindint de tota mena de referència a conductes, escàndols, corrupcions i altres episodis fumuts, l’explicació dels quals correspon al Govern central i a la majoria nacional-populista que li dona suport.
b) L’encobert desballestament de l’Estat i el menyspreu d’Espanya com a nació, de resultes dels pactes del president Sánchez amb els nacionalistes catalans i bascos, que només persegueixen dos objectius: a) Arrencar de l’Estat com més competències millor, fins a deixar reduïda la seva presència a Catalunya i al País Basc al no-res. b) Humiliar l’Estat i menysprear Espanya, amb la insídia i la malvolença d’un enemic cerval, que cerca la ruïna de l’altre mogut per l’odi.
Són els conservadors els que haurien de prendre la iniciativa de recuperar les formes
Segur que s’objectarà a aquesta proposta que tota moció està perduda des d’abans de presentar-se. Cert. I el líder popular ho hauria d’admetre al començar la intervenció en la seva defensa, afegint que l’únic que pretén és presentar un programa de govern alternatiu, que fixi davant de tot el país la posició de l’Espanya conservadora que, sense ancorar-se en el passat, rebutja unes concretes polítiques populistes i sectàries del Govern, així com l’actual deriva confederal de l’Estat, l’entreguisme de l’Executiu als nacionalistes, l’incompliment de la llei, l’erosió de les institucions i la permanent tolerància davant les contínues ofenses al decòrum de l’Estat pels separatistes.
Aquest comportament elusiu de la vomitiva confrontació caïnita que impera a la vida pública espanyola hauria d’estendre’s al Congrés i al Senat. No es pot repetir indefinidament el penós espectacle setmanal d’un intercanvi d’agressions verbals. Va dir el general Cabanellas, l’estiu del 1936: “En aquest país (Espanya), algú ha de parar d’afusellar alguna vegada”.
Doncs bé, ja hem parat d’afusellar, i, per tant, ja ha arribat el moment que algú pari d’insultar alguna vegada. Però la majoria progressista, inflada de la superioritat moral que l’esquerra s’atorga a dojo a si mateixa, no pararà de fustigar “l’extrema dreta i la dreta extrema”, és a dir, la fatxosfera perquè en aquesta desqualificació funda avui, encara que sigui ben trist, la seva pretesa superioritat moral.
Lee tambiénL’opa i el Cercle
Per tant, són els conservadors els que haurien de prendre la iniciativa de recuperar les formes (totes les formes: les socials i, sobretot, les legals) per una raó profunda: perquè el respecte de les formes és la darrera garantia d’encertar en el fons. Encara que els que “són més” perseverin en el seu maldestre desvari.
El debat polític a Espanya ha caigut, per culpa dels seus actors, en una claveguera de descrèdit, pocavergonya i deshonor. Cal sortir d’aquesta cort on porquegen les i els pitjors. El primer que encerti a fer-ho jugarà amb avantatge. És la gran ocasió dels conservadors.