Si Catalunya va tornar a la normalitat institucional després de girar full respecte al procés, el que ara brilla per la seva absència és la normalitat institucional a Espanya. “No hi ha hagut ni un sol acord, el desacord ha estat absolut”, va lamentar al final de la cita un decebut Imanol Pradales. No era una opinió, sinó una certesa majoritàriament compartida i, fins i tot, buscada per alguns.
L’únic gran èxit de la jornada, tot i que per a la Moncloa ja era
per si mateix molt rellevant, va ser la foto de família inicial. El rei Felip VI, els presidents del Congrés i del Senat, el cap de l’ Executiu central i tots els líders territorials, junts. Tots, inclòs el lehendakari i el president de la Generalitat, amfitrió de la cita per primer cop a Barcelona.
Però ni Pedro Sánchez va aconseguir imposar la seva agenda, per debatre i acordar solucions al problema de l’accés a l’habitatge, ni va arrelar l’estratègia conjunta dels presidents autonòmics del PP per exigir un avançament de les eleccions generals. Ni, en fi, es va avançar ni un pas en una reforma del sistema de finançament autonòmic, que va caducar fa onze anys però que també divideix la formació d’Alberto Núñez Feijóo.
La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va aconseguir reduir la XXVIII conferència de presidents a una mera anècdota, a la “ cimera de l’orellera”, segons va quedar rebatejada. Tot i que alguns presidents del PP, almenys en privat, també es van mostrar “molt incòmodes” amb el comportament d’ Ayuso i amb el seu “numeret”, segons el van qualificar.
Mentre Felip VI va ser present al palau de Pedralbes, per presidir la tradicional foto de família i mantenir una distesa trobada amb els reunits, es van mantenir les formes tot i l’agra tensió política regnant. Però l’amfitrió, Salvador Illa, ja havia alertat el dia abans que algun dels seus homòlegs autonòmics, en al·lusió a Ayuso, venien a Barcelona amb ganes de batussa. I així va ser, tan bon punt el Rei es va acomiadar, en la conferència de presidents “més tensa”, segons alguns, que es recorda.
“O deixem la crispació al penjador o aquesta trobada servirà per a molt poc”, havia advertit el convocant de la reunió, Pedro Sánchez. Però, en absència de Feijóo, el cicló Ayuso va hissar l’estendard de guerra contra l’ Espanya plural, diversa i plurilingüe que va defensar el president del Govern espanyol. I es va voler fer notar des del primer moment.
La majoria de líders autonòmics expressen decepció: “No sé si val la pena tornar-hi”, avisa el lehendakari
Sánchez es va envoltar per a l’ocasió de dotze ministres, potser per compensar la presència dels tretze líders territorials del PP, que són majoria absoluta a l’ Espanya autonòmica i que diumenge que ve es manifestaran a Madrid per protestar contra el Govern central, al crit de “democràcia o màfia”. En les salutacions preliminars, Ayuso ja va topar abruptament amb la ministra de Sanitat i líder de Més Madrid, Mónica García, en altre temps la seva enemiga pública número u a l’ Assemblea. “Saludaràs una assassina?”, li va etzibar.
Va ser el primer gest hostil d’ Ayuso, però no el principal. Ja a porta tancada, Illa va prendre la paraula en una intervenció que va fer íntegrament en català i en la qual va convidar a tothom a treballar al mateix bloc i sense caure en “la temptació del boicot permanent”. També en català va saludar el lehendakari Imanol Pradales, un gest de deferència a l’amfitrió, i va prosseguir la seva intervenció en eusquera. Llavors, ja havia avisat, Ayuso es va aixecar i va abandonar la sala. “Una intolerable falta de respecte”, van coincidir a denunciar la delegació basca i la Moncloa. “Ja ho havia advertit”, va replicar l’equip de la madrilenya. “Tot el que m’hagin de dir, en espanyol”, havia demanat Ayuso. I sense orelleres.
La presidenta madrilenya va aconseguir així que una pretesa guerra de llengües cobrés tot el protagonisme. I després es va reincorporar a la reunió, perquè el president de la Xunta, Alfonso Rueda, malgrat saludar en gallec, va fer la seva intervenció en castellà. La bomba de la jornada ja estava llançada.
El lehendakari, en canvi, va assegurar al final de la cimera que se n’anava “amb una sensació de decepció i tristesa”. “L’espectacle generat és inadmissible i vergonyós”, va lamentar. Fins al punt que va advertir: “No sé si val la pena tornar-hi”. Un seriós avís. “No vull un país en què puguis prendre canyes en llibertat, però no puguis parlar en la teva llengua en llibertat”, va al·legar el lehendakari.
L’estratègia d’ Ayuso va eclipsar la demanda conjunta dels presidents del PP d’exigir a Sánchez que avanci les eleccions generals. Una reclamació que també comparteix el president de Castella-la Manxa, el socialista Emiliano García-Page, davant un “ambient asfixiant”. “Per mantenir el miratge de la governabilitat, es lliura el comandament a distància a Carles Puigdemont”, va denunciar. Però Sánchez va deixar clar que tots ells poden esperar asseguts. “La intenció del Govern és respectar els temps de la democràcia i celebrar les pròximes eleccions l’any 2027, quan toquen”, va concloure.
L’ocasió l’hi va servir el president d’ Astúries, el socialista Adrián Barbón, quan va proposar que la pròxima conferència de presidents se celebri a la seva terra. “No avancis les eleccions perquè no donaria temps a celebrar-la”, li va pregar. “No et preocupis”, el va interrompre Sánchez, que li va agrair el seu oferiment i va animar la resta d’autonomies interessades a presentar les seves candidatures. “Hi haurà ocasió per a totes”, va destacar, per reafirmar que no té cap intenció de dissoldre la legislatura. Fins i tot Ayuso li va demanar que la pròxima cita se celebri al Senat, i Sánchez va recollir el guant. “Primer Astúries, i després el Senat”, va assenyalar, i va insistir que la legislatura serà llarga.
El president rebutja la pressió perquè avanci eleccions i deixa clar que seran el 2027: “Quan toquen”
El finançament tampoc no va ser objecte de consens possible, malgrat que era una altra de les exigències del PP. I també del manxec Page, que va reconèixer que abandonava la cita “enormement decebut”. Segons va defensar, la reforma del finançament no ha de ser “un punt més”, sinó la “condició prèvia” per no convertir en “estèrils” tots els fòrums autonòmics, com el d’ahir a Barcelona.
