El malnom és una arma de doble tall. Pot ser utilitzat per rebatejar algú de manera afectuosa. Però també per criticar-lo, identificant-lo amb els seus defectes o vicis. Donald Trump és un practicant interessat i contumaç d’aquesta segona opció. A la campanya del 2016 va anomenar Hillary Clinton, en públic i reiteradament, “Hillary la mentidera”, “Hillary la boja” o “Hillary la corrupta”, entre altres floretes, i va aconseguir la seva primera presidència dels EUA. Va anomenar Kamala Harris, en la campanya del 2024, “camarada Kamala”, “ Kamala la mentidera” i “ Kamala la boja”, i li va guanyar les eleccions.
Trump està abonat a l’ús del malnom, del sobrenom, de l’àlies. L’utilitza com una arma. Tots els rivals reben les seves desqualificacions, en un to més propi de l’escola que no pas de la política, però sembla que efectiu. A Joe Biden, ja xacrós i amb lapsus, li deia “ Joe el dormilega”. I a la seva família, “la família criminal Biden”, un sobrenom de ressons ben mafiosos.
L’actual inquilí de la Casa Blanca tampoc no escapa, esclar, als malnoms. El seu favorit el va encunyar ell mateix: “un geni molt estable”. Però la gran majoria no són afalagadors. A Trump l’han anomenat “l’home taronja”, “l’agent taronja” o “el malson taronja”, per la seva afició al maquillatge o el bronzejat d’aquest color. També Cheeto Satan o Cheetolini, de nou pel color del seu rostre, que cada dia s’assembla més al dels Cheetos, i també per la seva conducta, que es va acostant a la del dimoni o a la d’un dictador tipus Mussolini. D’altres li diuen Fake President , Trumpoleon o Don Teflon (perquè acumula causes judicials com el gàngster John Gotti). La llista és llarga.
Però el malnom que més el molesta és un de recent, que s’estén a gran velocitat: TACO, acrònim de “Trump Always Chickens Out”. És a dir, Trump sempre s’acovardeix (o es fa enrere). Perquè hi ressona, formalment i fonèticament, MAGA(“Make America Great Again”), el seu lema de fons, imprès en milions de gorres i samarretes. Però, sobretot, perquè descriu amb eloqüència les anades i vingudes dels aranzels, línia mestra de la seva política, i malgrat això tan variable. Des que Trump va assumir la presidència al gener, s’han comptabilitzat unes cinquanta ocasions en què ha anunciat o ha revertit gairebé tot seguit mesures aranzelàries.
Hi ha altres motius pels quals fastigueja a Trump el sobrenom TACO? Sí que n’hi ha. Perquè reflecteix la seva personalitat real, oposada a la que proclama. El president actua com un tipus arrogant que promet avenços i fermesa. Però TACO el presenta com a algú que no fa el que diu i no és fiable. Com a algú deshonest que facilita mitjançant els seus vaivens aranzelaris caigudes de la borsa i subsegüents alces, amb les quals els inversors avisats es lucren.
A Trump, que s’ha passat la vida posant malnoms als altres, no li agrada gens el seu últim àlies
Com a president, Trump és el commander in chief (comandant suprem) de les forces armades dels EUA. Segons un altre dels seus malnoms, Trump és el commander in thief (joc de paraules que el presenta com a comandant dels lladres, la reencarnació del Monipodio cervantí). I per al Servei Secret dels EUA, que posa un àlies a tots els presidents i alts funcionaris, Trump és mogul ; o sigui, magnat.
Lee tambiénEls incansables
Probablement, el Servei Secret l’encerta. Perquè Trump presumeix de ser un triomfador en els negocis, encara que s’ha arruïnat diverses vegades, i té més d’oportunista i avantatgista que de creador de riquesa. I perquè el que potser li agradaria més a Trump és aprofitar la presidència per exercir com a comandant suprem dels arribistes disposats a incrementar la fortuna sense escrúpols.
Abona aquesta teoria el sopar en el qual va reunir els 220 grans compradors de criptomonedes i va treure’ls-hi, a canvi de qui sap quines promeses, 394 milions de dòlars en compres de la seva pròpia criptomoneda, la Trump. Vet aquí un evident acte de vassallatge econòmic, de qui vol passar per la Casa Blanca enriquint-se. Algun antecessor haurà fet potser coses semblants, però amb menys barra i sense pretendre normalitzar tal conducta, com fa Trump davant l’alarmant passivitat general.