Aquest és un catàleg dels àmbits i les mesures amb què la ciutat afronta la crisi climàtica. No és una relació exhaustiva, però sí d’aspectes determinants
1. Energia neta
Triplicar la generació solar
Els municipis han estat tradicionalment aliens a les polítiques en matèria d’energia. És una assignatura pendent. Tot i això, el consum dels edificis i equipaments municipals representa al voltant del 50% de la despesa energètica local. Per això, es considera fonamental actuar en aquests equipaments municipals per promocionar les generació local d’energies netes pel seu caràcter exemplificatiu davant la ciutadania. Actualment, la ciutat té 19 instal·lacions en l’espai públic (pèrgoles i murs), 16 en parets i mitjanceres i 130 en edificis municipals, que representen una potència instal·lada de 5.908 kWp i una generació de 7.046 MWh, equivalent al consum de 3.065 llars. L’objectiu és triplicar aquest balanç.
2. Mobilitat racional
Transport col·lectiu d’alta capacitat i electrificació
Les polítiques per mitigar el canvi climàtic exigeixen continuar millorant les infraestructures del transport col·lectiu públic d’alta capacitat. Els barcelonins es mouen a peu i en transport públic, però també necessiten el cotxe per anar a treballar. Avançar-se a la demanda del cotxe elèctric amb més punts de recàrrega públics (ja n’hi ha més de 1.000 amb el pla Endolla), amb estímuls econòmics i bonificacions, és una línia d’acció imprescindible per incrementar l’electrificació del parc automobilístic.
Un cotxe elèctric en una estaciò de recàrrega a Barcelona
3. Expedient per pol·lució
Preparar-se per complir uns límits més estrictes el 2030
Reduir les emissions de gasos no només evita escalfar l’atmosfera, sinó que permet disminuir els contaminants perillosos per a la salut. En els últims dos anys (2023 i 2024) el nivell de pol·lució de l’aire per diòxid de nitrogen (NOx) s’ha situat per sota del límit anual exigit per la directiva europea vigent (40 micr/m3). Si aquest 2025 el balanç resulta igualment positiu, la Comissió Europea podria tancar el procediment d’infracció obert per incompliment de la normativa comunitària, que comporta una amenaça de sanció. A partir d’ara, el gran repte serà preparar-se per complir les molt més estrictes exigències comunitàries de qualitat de l’aire que regiran a partir del 2030. Per a aquella data, els valors límit anuals per a NOx i partícules sòlides PM.10 s’hauran de reduir a la meitat. La ciutat ha aconseguit les millores en 2023 i 2024 gràcies a la implantació zones de baixes emissions, la reducció de la mobilitat privada, l’augment en el nombre d’usuaris de transport públic i els eixos verds. Una disminució de la circulació i la combustió de motors resta contaminació i és el millor antídot davant la intrusions de pols sahariana i les partícules que disparen els episodis de pol·lució i posen en perill la salut de les persones vulnerables.
4. Renaturalitzar la trama urbana
Can Batlló i altres referències
Barcelona en va prestigiar en els anys 80 del segle passada les places dures pavimentades amb un rajoles que irradien calor (com la dels Països Catalans, inacabada i convertida en un forn a l’estiu). Però el gir que imposa una ciutat adaptada al canvi climàtic exigeix que la renaturalització penetri en la trama urbana. Serveixen de nova referència els jardins de Can Batlló, gran àrea renovada entre la Gran Via de les Corts Catalanes i diversos carrers en la Bordeta. Un barreja on la memòria d’una edificació industrial s’integra amb arbredes i camins (486 nous arbres, més de 3.800 plantes arbustives, més de 1.200 m2 amb herba de poca necessitat hídrica...) fins a crear la convicció que el millor refugi climàtic és la natura. I gairebé sense moure’s de casa.
Els arbres de Can Batló formen part del pla d'obres de la ciutat de Barcelona
5. El Pla Clima
Un urbanisme més adequat
El Pla Clima és el full de ruta local, un paraigua amb inversions xifrades en 1.800 milions d’euros fins al 2030 per afrontar les diverses línies d’acció climàtica. Barcelona preveu la creació de 40 hectàrees addicionals de zones verdes com a part d’un pla per assolir un total de 160 ha el 2030. I s’estima que té un potencial d’unes 100 hectàrees de sòl qualificat de verd pendent d’adequar. Més carrers per als vianants, nous eixos verds (el carrer Cristòbal de Moura és una altra referència), paviments que esmorteeixin el seu efecte a l’illa de calor i actuacions per despavimentar i aconseguir sòls mes permeables que millorin els drenatges són algunes de les receptes que acompanyen un urbanisme més ben adequat a les condicions ambientals i climàtiques.
Parc de Can Clos
Un bosc urbà de 9.400 m² adaptat a la falda de la muntanya de Montjuïc
6. Climatitzar les escoles
Amb el recàrrec de la taxa turística
També les escoles han d’adaptar-se a un clima més extrem. Davant la reiteració de les ones de calor, l’Ajuntament ha posat en marxa un pla que implica actuacions de climatització en 170 centres educatius fins al 2029, amb un inversió de 100 milions d’euros. Plaques solars, sistemes de climatització i renovació de l’aire, revisió de cobertes i impermeabilitzacions són part de les millores necessàries. La fiscalitat ambiental té tot el sentit: el projecte es finança en gran part amb el recàrrec sobre l’impost turístic.
7. Tendals per guanyar ombres
Solució senzilla i eficaç
Els espais públics s’han d’adaptar també als reiterats episodis de calor extrema. En aquesta línia s’inscriu la instal·lació de 70 punts de la ciutat amb l’objectiu de pal·liar les altes temperatures: àrees de jocs infantils, patis escolars i altres grans espais urbans necessiten ombra. En total s’ha previst que 200 racons de Barcelona comptin amb instal·lacions d’aquest tipus abans que conclogui el present mandat. Llavors l’Ajuntament haurà desplegat ombres sobre uns 50.000 m2, amb una inversió municipal de 13 milions d’euros. Primer, son els arbres pero les ombres esmorteeixen els efectes d’illa de calor urbana, faciliten l’estalvi energètic en edificis i afavoreixen l’ús de l’espai públic.
Els tendals són una solució fàcil per crear espais d'ombres
8. Reg amb aigües freàtiques
Un partida per fer el gran salt
El final de l’alerta per sequera va revelar una xocant “nova normalitat”: ja és possible regar els parcs i jardins amb aigua potables. Això és una cosa que tothom considera inacceptable. L’Ajuntament de Barcelona ha destinat per primera vegada una partida específica (20 milions d’euros) per ampliar les instal·lacions destinades al reg amb aigües freàtiques (pous, dipòsits i conduccions, en Alfons el Magnànim, Palau Reial, Can Batlló en la Bordeta...). El reg amb aigües freàtiques passarà de representar el 18% al 22%. Seran 21 hectàrees de noves zones verdes regades amb aigua no potable (amb un estalvi de 115.000 m3 d’aigua anuals). Una de les grans actuacions consisteix a connectar el dipòsit de la Canòpia de Glòries amb el del parc Joan Miró a través de l’eix verd de Consell de Cent, la qual cosa permetrà abordar futures distribucions posteriors de manera ramificada.
9. Aigües grises
La reutilització de cabals d’aigua en les noves edificacions
Una altra manera de reduir el consum d’aigua potable és reutilitzant les aigües grises. L’Ajuntament ha començat la tramitació per aprovar l’ordenança d’aigües grises, amb l’objectiu de reaprofitar els cabals de dutxes i banyeres en cisterna del vàter. La norma afectarà tots els edificis de nova construcció i grans rehabilitacions de més de 16 habitatges o que tinguin un consum de més de 500 m3 a l’any en dutxes i banyeres. En aquests immobles només caldrà incorporar una petita depuradora per tractar les aigües grises i reutilitzar-les a la cisterna. S’ha estimat que, amb aquesta mesura, les famílies podran estalviar-se d’aquesta manera prop de 100 euros a l’any.
10. Frenar les pluges torrencials
Dipòsits per retenir el cabal i evitar que s'embrutin les platges
Barcelona no pot descuidar el fenomen de les pluges torrencials. Necessita completar la seva xarxa de dipòsits d’aigües pluvials per esmorteir el risc de col·lapse del clavegueram en els dies de molta pluja i prevenir que els cabals bruts arribin a les platges quan les depuradores no puguin assumir tota aquesta càrrega. La ciutat de Barcelona disposa de 15 dipòsits pluvials, amb capacitat de retenció d’uns 450.000 m3 d’aigua, que permeten regular i laminar els cabals en episodis de pluges. Però es necessiten uns 70 dipòsits perquè a les zones baixes de Ciutat Vella, Paral·lel i Poblenou, entre d’altres, encara hi ha riscos d’inundació.
Collserola
La reflexió pendent d'una ciutat que dona l'esquena a la muntanya
La serra de Collserola continua sent un dels patis del darrera de Barcelona. La proposta de crear les ‘portes del parc’ per facilitar l’accessibilitat i la integració de la ciutat amb aquest espai natural va quedar a la cuneta i això explica aquell aire de precarietat que envolta l’entorn del massís. L’accés i la interacció entre la trama urbana i la muntanya mereixeria una veritable reflexió dels planificadors. La neteja, el control dels visitants, la prevenció d’incendis i les mesures per preservar el seu valors naturals ja justifiquen el pla d’acció rutinari per evitar la degradació. Capítol a part mereix l’excés de permissivitat davant les bicicletes tot terreny, que no respecten la normativa que obliga a circular per pistes de més de tres metres d’ample i no fer-ho per senders i espais sensibles. Però més enllà del dia a dia, continua sent necessari vetllar per la restauració dels seus hàbitats, completar la millora de l’entorn fluvial de la riera i el pantà de Vallvidrera, dinamitzar els seus espais agroecològics i assegurar una gestió forestal equilibrada.
També és necessari solucionar l’anomalia de la fractura de la reserva de Can Balasc-la Rierada, dividida en dos trossos, i concentrar en les entrada els usos més intensius per protegir el seu interior. I tot tenint en compte una anàlisi per procurar que la vegetació estigui ben adaptada a les noves condicions climàtiques. Tot això té com a teló de fons la tirallonga d’urbanitzacions il·legals, que van quedar fora d’ordenació amb el PGM del 1976 i que el decret que cregui el parc natural de Collserola el 2010 va deixar en els llimbs. Són urbanitzacions que no es poden consolidar, però no hi ha accions ni per expropiar ni per extingir l’ocupació al cap d’un temps, la qual cosa contribueix a projecten una imatge de degradació. A Barcelona se li dona millor mirar al mar i sol donar l’esquena a la muntanya
Programa de millora
Regs gota a gota
Entre les actuacions en curs destaca el dipòsit soterrat d’aigües pluvials de la rambla Prim, en execució fins al 2027, amb un pressupost de 55 milions d’euros. Els esforços se centren a més en la renovació i ampliació dels grans col·lectors, com el d’avinguda Diagonal, un tallafocs que deriva l’aigua cap al costat Besòs per esquivar i alleujar els riscos als barris del Gòtic o el Raval. A l’avinguda Paral·lel i el seu entorn, les millores en el drenatge iniciades fa més de 10 anys han de finalitzar el 2026 després que hagi acabat la fase del col·lector de Vila i Vilà.
